Montse Pascual i Marta Miguel, psicòlogues especialistes en TCA.

La resposta és no. Per cada 9 dones amb trastorn alimentari hi ha 1 home que també el pateix, per tant estem parlant d’un 10% de prevalença. En el moment actual, encara hi ha un infradiagnòstic en la població masculina per la falsa creença de que és una patologia femenina. De fet, fins fa quatre anys, un dels criteris per diagnosticar l’anorèxia nerviosa era la pèrdua de la menstruació, com a mínim durant tres mesos, donant clarament per fet que era una malaltia pròpia del gènere femení. En l’últim manual diagnòstic de trastorns mentals (DSM-V, 2014), ja va desaparèixer aquest criteri.

Degut als estereotips fixats en quan a gènere en relació al trastorn alimentari, molt homes no demanen ajuda o resten importància. Se’ls fa més difícil acceptar i reconèixer el problema a companys i família. Poden, fins i tot, sentir vergonya i por davant el possible estigma social. És important saber que, al contrari del que és comú, els homes no només pateixen de vigorèxia, si no que també presenten trastorn per afartament, bulímia i anorèxia, patint la sensació de pèrdua de control i la insatisfacció corporal. Contràriament al que molta gent pensa, els homes també poden sentir malestar amb el seu físic.

Més enllà del trastorn i del gènere, hem de tenir presents les principals característiques per detectar un trastorn alimentari, totes elles condicionen la vida de la persona, implicant una pèrdua de llibertat i qualitat de vida.

  • Elevada obsessió.
  • Perfeccionisme.
  • Distorsió de la imatge corporal i objectius insaciables.
  • Aïllament social.
  • Autoestima basada gairebé únicament en la imatge corporal.
  • Restricció alimentària o “menjar selectiu”.
  • Angoixa davant certs aliments.
  • Conductes compensatòries o de control.

És important saber discernir entre dur una vida saludable, i el que es converteix en una obsessió que controla completament el dia a dia. A vegades, la línea entre aquestes dues, no és tan fina i es pot traspassar fàcilment, segons les diferències individuals i els factors de risc.

Davant la creixent prevalença de trastorns alimentaris en  homes, hem de trencar l’estereotip,  tractar de conscienciar-nos que tota persona està subjecte a patir-ne i tenir en compte que aquest problema pot presentar-se en diferents formes i matisos.