Meritxell Lozano, Educadora Social i Ferran Vila, Nutricionista
Per als adolescents i joves estudiants s’acosta una de les èpoques més complicades del curs escolar. Els exàmens finals i la selectivitat. Encara que durant el curs hagin pogut mantenir un bon ritme acadèmic, equilibrant el temps d’estudi amb el temps de lleure, és possible que ara sentin que no han fet prou. El sistema educatiu actual condueix als alumnes a una prova final i, sovint, definitiva on no només s’avaluen els coneixements adquirits al llarg del Batxillerat si no que determina quins son els escollits per accedir a una carrera universitària. El mes de maig es converteix, per a molts estudiants, en una esprint final que marcarà el seu futur. La selectivitat produeix, en adolescents i joves, ansietat, angoixa, sentiment d’incapacitat i inferioritat, inseguretat, desànim, comparació amb els altres… elements que poden augmentar el risc de desenvolupar un TCA en aquells adolescents i joves que ja tenen certa predisposició.
La comunitat educativa que els acompanya posa tots els mitjans a l’abast per facilitar que superin amb èxit els exàmens: classes de repàs als instituts, biblioteques i sales d’estudi obertes fins tard, famílies que redistribueixen les tasques domèstiques… Elements necessaris per ajudar als alumnes a superar amb èxit la selectivitat accedint a la carrera que un vol fer. Però qui vetlla per a que ho facin sense que es vegi afectada a la seva salut física i mental?
Pot semblar obvi que, els adolescents i joves que estan enmig d’avaluacions i exàmens finals, necessiten una bona alimentació i un bon descans. Però quina és la realitat? L’alimentació dels estudiants en aquesta època prioritza la rapidesa en la ingesta i preparació. Els menjars precuinats, entrepans, rebosteria industrial i el menjar ràpid guanyen terreny a plats més elaborats i saludables que requereixen seure a taula o que no son atractius a la vista com els que podem trobar en les màquines expenedores. Aquest suposat temps que li guanyen al rellotge menjant de qualsevol manera acaba sent temps perdut per a l’estudi. Sense una alimentació saludable i variada difícilment el nostre cervell rendirà com ho podria fer si gaudís de tots els nutrients necessaris. El mateix passa a l’hora d’hidratar el nostre cos, sovint l’aigua és substituïda per begudes estimulants i que aparentment ajuden a concentrar-se o mantenir-se despert. Les begudes i aliments amb un elevat contingut en sucre produeixen un fals estat d’alerta que amaguen el cansament. L’alt contingut en sucre fa que tinguem aquesta sensació de benestar i d’eufòria que aparentment ens anima a l’estudi, però aquesta pujada en poc temps torna a baixar i reapareix el cansament. Cal tenir present que els refrescos, energètics o no, també augmenten el nerviosisme i l’ansietat. Per tant, allò que creiem guanyar per una banda ho perdem per l’altre.
En Ferran Vila, nutricionista expert en l’abordatge nutricional dels TCA ens recomana parar atenció a l’alimentació dels estudiants sobretot a mig matí i a l’hora de berenar. Un/a adolescent i jove saludable, que manté una dieta equilibrada al llarg de l’any no ha de fer canvis significatius en els àpats principals del dia (esmorzar, dinar i sopar). El risc principal es troba en el canvi de rutines, la desorganització horària, l’augment de productes ensucrats i el descans. Ferran Vila recomana fer ús d’snacks saludables per a mig matí i l’hora de berenar, com serien: els entrepans, cereals, fruits secs ( que son grans aliats dels estudiants si tenim en compte que son rics en fòsfor i magnesi que milloren la memòria), fruita fresca i sucs de fruita com a alternativa a les begudes ensucrades i refrescos.
El descans és un altre dels grans oblidats en l’època d’estudi. Dormir poc i malament i no aixecar-se de la cadira si no és per anar al WC son uns clàssics. Sembla una competició, a veure qui aguanta més temps a la cadira sense aixecar-se. El nostre cap necessita descansar per poder rendir bé. Una bona manera d’oxigenar el nostre cervell és dedicar espais de 50 minuts a l’estudi i descansar-ne 5-10’. Aquest descans implica un canvi de tasca, fer quelcom diferent al que estàvem fent com respondre un missatge de mòbil, parlar amb els companys, estirar les cames…
Si se’ns fa difícil que durant el dia els estudiants facin un bon àpat, l’hora de sopar pot ser un bon moment per ajudar a equilibrar l’alimentació dels nostres adolescents i joves. Aprofitem l’espai de sopar no només per alimentar el nostre cos si no també per nodrir-nos emocionalment. És un bon moment per parlar de com ha anat el dia, saber com se senten els nostres fills i filles davant la pressió dels exàmens, com se senten amb els seus companys d’estudi i com els podem ajudar. No es tracta de convertir l’àpat en un interrogatori dirigit als nostres fills, doncs aconseguiríem l’efecte contrari. Escoltar allò que volen dir, empatitzar amb com se senten (la majoria dels adults hem passat pel tràmit dels exàmens i, malgrat ara ja no ens sembla quelcom tant important, quan teníem la seva edat era el pitjor que ens estava passant), compartir amb ells les coses que ens preocupen son algunes de les recomanacions per millorar la comunicació familiar i prevenir el risc de desenvolupar un TCA en èpoques de major estrés.